diumenge, 29 de novembre del 2015

En què consisteix el Pla TAC de centre?

Primer de tot, comentar que, segons la XTEC (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya) el Pla TAC (Pla de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement) és un instrument per a l’administració de les tecnologies al centre docent, és a dir, on es recullen les característiques actuals del centre en relació a les TAC, es defineixen els objectius i es planifiquen les actuacions que es duran a terme pel que fa als aspectes organitzatius, didàctico-pedagògics i curriculars.

En el Pla TAC la presa de decisions es realitza a partir de la responsabilitat compartida en diferents àmbits: equip directiu, coordinació pedagògica, coordinador/a TAC o comissió TAC, caps de departaments en el cas dels Instituts, consell escolar, AMPA, etc. És a dir, que la concepció i l’aplicació del Pla es va elaborant i gestionant per tal d’involucrar tota la comunitat educativa però la funció de l'equip directiu és clarament de lideratge i d'impuls de tot el procés.
L'aplicació d’aquest Pla permet efectuar un diagnòstic del centre al voltant dels cinc temes següents, per a cadascun dels quals s'han considerat tres àmbits de referència (aula, centre i entorn):
  1. Estratègia, lideratge i gestió.
  2. Usos curriculars.
  3. Competència digital docent.
  4. Seguiment, avaluació i millora.
  5. Infraestructures i serveis digitals.
Seguidament, dir que personalment considero que el Pla TAC sí que és necessari i important pel centre. Actualment podem veure com cada vegada més i més ràpid s’introdueixen les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) a les escoles i dels instituts, i no només des del punt de vista pedagògic sinó també pel que fa a l’organització de centre. Però és necessari que hi hagi un instrument o una eina que ens ajudi a regular, planificar i organitzar aquesta incorporació de les tecnologies. Per aquest motiu penso que incorporar el Pla TAC en el projecte educatiu de centre pot servir per facilitar la planificació i el funcionament d’aquest en referencia a les TIC de manera que aquest procés es desenvolupi de forma harmònica.

Finalment, vull destacar la diferencia entre el Pla TAC i el Pla TIC. Segons Jordi Adell un Pla TIC és “ponernos más o menos de acuerdo todos sobre qué vamos a hacer con las TIC en el cole para remar en la misma dirección y que nadie se quede en tierra. Empezaremos por averiguar dónde estamos y luego definir dónde queremos llegar. Es evidente que si no sabemos dónde vamos podemos terminar en cualquier sitio. Naturalmente hace falta conocer bien las TIC y saber qué se puede hacer con ellas. Y estar dispuesto a cambiar prácticas. Si no, el plan no hace ninguna falta”. 

Per tant, la diferencia és que el Pla TIC es refereix a introduir i utilitzar les tecnologies en el centre (només com a simples eines) i el Pla TAC, en canvi, es refereix a posar les tecnologies al servei d’una millora en els processos d’ensenyament – aprenentatge, d’avaluació i d’organització i emprar les TIC com agent de canvi metodològic a l’entorn, al centre i a les aules educatives.

Webs utilitzades:


dijous, 19 de novembre del 2015

Procés tecnològic propi

L’activitat de blog d’aquesta setmana consistirà en comentar el meu procés tecnològic a partir del vídeo “La competencia digital” de Jordi Adell.

Primer de tot, un primer aspecte que vull comentar, com diu Adell, és que la competència digital avui en dia s’ha de mostrar a l’escola com qualsevol altre capacitat, així com mostrem matemàtiques, llengua..., ja que les tecnologies estan presents en gairebé tots els àmbits i és molt important que els infants les coneguin i tinguin les habilitats necessàries per aprofitar tot el que ens ofereixen.  Com diu Adell, preparar a una ciutadania digital, perquè puguin viure en un món real i també virtual.

Pel que fa a la meva experiència, a Educació Infantil no vaig emprar res de tecnologies. El primer que record és emprar ordinadors a primària, poques vegades, per jugar al joc de Pipo, sobretot a l’assignatura de matemàtiques. Seguidament, també dir que a Educació Secundaria empràvem els ordinadors a algunes assignatures com tecnologia... però penso que li donàvem un molt mal ús ja que només els empràvem per fer algun examen amb un programa, per cercar informació, cercar imatges... és a dir, li donàvem una utilitat bàsica. Considero que a l’escola utilitzàvem els ordinadors com un altre material però no ens formaven per emprar aquest ni per ser uns espectadors crítics, com diu Adell.

Es pot dir que a finals de la meva etapa d’Educació Secundaria va ser quan vaig tenir ordinador a casa, encara que només l’emprava per cercar i filtrar informació i començava a utilitzar alguna xarxa social. Després a Batxillerat hem varen introduir en una altra dinàmica d’emprar les tecnologies, ja que va ser quan vaig començar, molt poc a poc, a compartir informació amb companys i mestres (webs, fòrums...). Per tant, puc dir que la meva experiència més gran i amplia amb les tecnologies és molt recent, a l’etapa universitària. Penso que en aquests últims quatre anys ha estat quan més he aprés de les noves tecnologies i quan més les estic explotant i aprofitant. Considero que tot és molt recent i que dia a dia estic aprenent a utilitzar tecnologies noves que apareixen, a donar usos nous a les que ja conec i a adaptar-les a la meva vida.

A continuació, anomenar les fases d’integració de les TIC segons el projecte ACOT:
  • 1a FASE: ACCÉS. Aprendre l’ús bàsic de les tecnologies.
  • 2a FASE: ADOPCIÓ. Utilitza la tecnologia com a suport de les formes tradicionals d’aprenentatge.
  • 3a FASE: ADAPTACIÓ. Integren les tecnologies en les pràctiques tradicionals. Se centren a menut amb la productivitat dels estudiants: presentacions, gràfics...
  • 4a FASE: APROPIACIÓ. Se centren en el treball cooperatiu, interdisciplinari, basat en projectes d’aprenentatge.
  • 5a FASE: INVENCIÓ : Descobreixen nous usos per a la tecnologia o combinen noves tecnologies de forma innovadora.

 Pel que fa a la meva fase actual amb les TIC, considero que em trobo a la FASE D’APROPIACIÓ. Penso que utilitzo les tecnologies per col·laborar, interaccionar, relacionar-me, aprendre i mostrar... sobretot a l’hora de treballar realitzant treballs amb els companys. Aquesta fase, com he dit, és bastant recent  i penso que cada vegada faig un pas més cap a la cinquena fase.
Finalment, he de dir que com a futura mestra penso que si les tecnologies són ja tan importants en la meva vida, amb més raó s’han de mostrar als infants el més prest possible, ja que ells seran el futur. Considero que aquesta feina de ensenyar als infants a ser ciutadans digitals recau sobre l’escola i sobre la família. Per tant, crec que és essencial la formació en tecnologies dels mestres perquè així puguin utilitzar una metodologia més activa a l’escola on no només mostrin als infants a emprar les tecnologies, sinó que sàpiguen ensenyar AMB tecnologies. Per acabar vull dir que considero que utilitzar les tecnologies com un material més d’ensenyança en les aules d’Educació Infantil encara és molt recent i falta donar una empenta més perquè s’acabi introduir i adaptar bé.

dimecres, 11 de novembre del 2015

Eina d'Avaluació de Materials Didàctics Multimèdia

Un dels treballs que farem en aquesta assignatura serà realitzar un material didàctic multimèdia per infants d’Educació Infantil. Per tal de començar a veure com ha de ser un bon material multimèdia amb una bona qualitat educativa la següent activitat d’aquest blog tracta d’avaluar un joc multimèdia. Jo avaluaré un joc que he trobat i no coneixia però que m’ha semblat que està bastant bé.

1)      IDENTIFICACIÓ I CATALOGACIÓ


§  Títol: Juegos digitales interactivos. Proyecto Papelillos de Educación Infantil.

§  Autor: María Dolores Campuzano Valiente

§  Breu descripció d’aquest: “Papelillos. Educación Infantil de 5 años” és un projecte que conté una bona quantitat de jocs educatius interactius, en diverses àrees, complementaris al material didàctic de l’Editorial Algaida per aquest nivell. Es tracta d’activitats atractives visualment i també construïdes didàcticament. Aquesta editorial compta amb un projecte igual que aquest també per infants de 4 anys i un altre per 3 anys. També amb altres recursos per infants de 0-2 anys. http://www.algaida.es/area/educacioninfantil/index.html

§  Continguts: Treballa diferents continguts (matemàtics, llenguatge, musicals...).

§  Idioma: Castellà.

§  Destinataris: Infants de 5 anys (Segon cicle).


2)      OBJECTIUS:
Convé conèixer els objectius del material, entenent com a tals el seu ús i les competències conceptuals, procedimentals i actitudinals que intenta ajudar a assolir.

OBJECTIU DESTINAT A:
NO
§  Reforçar els conceptes
X
§  Millorar les estratègies d'aprenentatge
X
§  Assolir noves destreses (procediments)
X
§  Motivar l'alumne
X
§  Que l'alumne reforci la comunicació
X
§  Entretenir
X
§  Millorar les habilitats digitals (TIC)
X

3)      ANÀLISI DEL MATERIAL:

Anàlisi des de diferents dimensions:

3.1)  Aspectes tècnics i de disseny
a) Aparença:
NO
s  La interfície és visualment agradable?
X
s  El material presenta algun tret innovador?
X
s  Hi ha bona relació entre text/multimèdia
X
s  Els elements visuals presenten qualitat?
X
s  Existeix un bon contrast entre els diferents elements multimèdia del material?
X
s  La llegibilitat del text que incorpora el material és adequada?
X

  
b) Elements multimèdia (so, imatge i vídeo):
NO
s  Els elements són motivadors?
X
s  S'han incorporat vídeos?
X
s  S'ha incorporat àudio?
X
s  És pertinent la incorporació de l'àudio?
X
s  Les imatges utilitzades són les adequades?
X
s  Existeix qualitat tècnica en els elements multimèdia utilitzats?
X

c) Interactivitat:
NO
s  El material permet una mobilitat entre els diferents apartats de manera fàcil?
X
s  Existeixen botons i menús que faciliten la navegació?
X
s  Existeixen opcions per a continuar o finalitzar?
X
s  Els enllaços es distingeixen de la resta en base al color o a alguna altra característica?
X
s  Els enllaços estan actius i no són orfes?
X

  
3.2)   Aspectes pedagògics i funcionals

a) Aspectes funcionals:
NO
o   El material fomenta la participació?
X
o   Afavoreix el control de l'aprenentatge?
X
o   Es tracta d'un recurs adaptatiu?
X
o   Es tracta d'un recurs flexible?
X
o   Es tracta d'un recurs “usable”?
X
o   Existeix possibilitat de feedback i retroalimentacions?
X
o   Permet ser actualitzat de manera fàcil i ràpida?
X
o   Proposa exercicis d'aprenentatge?
X
o   Proposa exercicis d'avaluació?
X
o   Incorpora material complementari?
X
o   Delimita clarament els rols de treball?
X
o   És un material obert?

X

b) Aspectes pedagògics i/o socials:
NO
o   Incita a l'autoaprenentatge?
X
o   Estimula processos creatius?
X
o   Possibilita que els alumnes preguin la iniciativa en les discussions?
X

o   Utilitza una terminologia adequada?
X
o   Planteja tant tasques obertes com guiades?
X
o   És original i planteja dubtes a resoldre?
X
o   Ajuda a l'aprenentatge per error?
X
o   Existeix ajuda constant en el material per fer un aprenentatge coherent?
X
o   Fomenta l'aprenentatge "en funció de les capacitats de l'alumne"?
X

c) Anàlisi de continguts:
NO

o   El tipus de material i a qui va dirigit queda clar des del primer moment?
X

o   Els objectius estan redactats de forma adequada i queden clars des de l'inici?
X

o   Les instruccions d'ús i els mecanismes d'ajuda són fàcils d'entendre?
X

o   La informació és pertinent, rellevant i actualitzada?
X

o   L'organització és adequada?
X

o   Hi ha errors ortogràfics?
X

o   Hi ha errors semàntics?
X

o   El vocabulari que s'utilitza és fàcil d'entendre?
X

o   Les activitats tenen relació directa amb els objectius i continguts?
X

o   Existeixen materials complementaris?
X
     


4)      PROPOSTES I SUGGERIMENTS:

En els jocs d’aquest recurs quan l’infant s’equivoca sona un “click” que indica que no està bé o, fins i tot, en alguns jocs no et deixa equivocar-te, ja que només et permet clicar damunt el objecte bo. Considero que un infant s’ha de poder equivocar i veure que no està bé i que hauria d’haver un audio que li indiques que no va pel camí correcte i que ho torni a intentar.